Pella de Gofio

Aquesta recepta ve de la illa de Fuerteventura on el gofio va ser durant molts anys la base de l'alimentació.

Es tracta d'una barreja de grans de cereal que pot variar de composició: blat, mill, civada, blat de moro. Aquesta barreja és torra i un cop torrada es moltura en un moli. S'obté una farina fosca que ja no necessita cocció. Se'n poden fer moltes receptes, aquesta és una de les més populars.

Ingredients

1/2 vas petit d'oli d'oliva
1 vas petit d'aigua
200 grs. de gofio
5-6 cullerades soperes de sucre


Amb una cullera es barregen tots els ingredients en un recipient de vidre o de fang. Per acabar s'acaba d'amasar amb les mans i se'n fan unes boletes allargades (pelles) que es tallen com a petites llesques per servirles. S'ha de consumir el mateix dia que es fa.

Caldillo de congrio de Neruda. Xile

La formula màgica per preparar el congrio és el Caldillo de Congrio. El seu sabor cel.lestial ha quedat fixat en la magnífica Oda al caldillo de congrio que li va dedicar Neruda.

En el mar

tormentoso

de Chile

vive el rosado congrio,

gigante anguila

de nevada carne.

Y en las ollas

chilenas,

en la costa,

nació el caldillo

grávido y suculento,

provechoso.

Lleven a la cocina

el congrio desollado,

su piel manchada cede

como un guante

y al descubierto queda

entonces

el racimo del mar,

el congrio tierno

reluce

ya desnudo,

preparado

para nuestro apetito.

Ahora

recoges

ajos,

acaricia primero

ese marfil

precioso,

huele

su fragancia iracunda,

entonces

deja el ajo picado

caer con la cebolla

y el tomate

hasta que la cebolla

tenga color de oro.

Mientras tanto

se cuecen

con el vapor

los regios

camarones marinos

y cuando ya llegaron

a su punto,

cuando cuajó el sabor

en una salsa

formada por el jugo

del océano

y por el agua clara

que desprendió la luz de la cebolla,

entonces

que entre el congrio

y se sumerja en gloria,

que en la olla

se aceite,

se contraiga y se impregne.

Ya sólo es necesario

dejar en el manjar

caer la crema

como una rosa espesa,

y al fuego

lentamente

entregar el tesoro

hasta que en el caldillo

se calienten

las esencias de Chile,

y a la mesa

lleguen recién casados

los sabores

del mar y de la tierra

para que en ese plato

tú conozcas el cielo.

Anem a veure si amb un congre mediterrà, comprat al mercat de la Boqueria ens en podem sortir.

 

Ingredients

1 cap de congre

4 talls de congre

4 talls de salmó

250 grs. de cloïsses

500 grs. de gambes

3 cebes

1 pastanaga

1 pebrot vermell

4 patates

alls

1 l. de vi blanc

½ l. d’aigua

1 bot. de nata per cuinar (crema de llet)

2 cullerades de mantega

1 manat de porradell (ciboulette)

1 llimona

1 culleradeta de pebre vermell dolç

Sal, pebre i orenga

Elaboració

Primer Pas: El brou

En una olla amb una mica d’oli, es posa el cap del congre fet a trossos, una ceba partida en 4 trossos; 2 grills d’all sencers; el pebrot vermell tallat a tires; la pastanaga tallada en juliana; 1 litre de vi blanc i ½ l. d’aigua ; 1 culleradeta de sal. Es deixa a foc suau perquè bulli 1 hora.

Deu minuts abans d’acabar s’hi tiren les cloïsses i les gambes netes però amb closca i caps.

Segon pas: El peix

Es prepara un tall de congre i un tall de salmó per persona, ben net i polit i es posa en una safata.

Es xafen 2 dents d’all amb sal i s’hi afegeix oli d’oliva, tot remenant com per fer un allioli.

Amb aquesta salsa s’adoba el peix i s’hi afegeix el suc de la llimona, el porradell picat, orenga i pebre.

Es remena be i es deixa reposar.

Tercer pas: Cebes y patates

En una cassola es fan sofregir en mantega les dues cebes, tallades en juliana.

Quan ja esta s’hi tiren les patates tallades en discs i es deixa coure 10 minuts més, remenant de tant en tant.

Quart pas: El marisc

Un cop el brou ha reposat, se li treu el marisc, es pela i s’afegeix a la safata del peix, remenant perquè també s’adobi.

Es cola el brou.

Es treuen les molletes de peix del cap i s’afegeixen al brou.

Cinquè pas: El Caldillo

Es tira el caldo a la cassola de les cebes i patates. S’hi afegeixen els peixos i el marisc.

S’hi tira una culleradeta de pebre dolç.

Es deixa bullir 5 minuts, s’apaga el foc i s’hi afegeix la crema de llet.

I ara ja, com diu el poeta, ara ja podeu conèixer el cel.

Ceviche de Lastarria. Santiago de Chile

La nit santiaguenya és molt animada. Hi vam ser un dimecres al vespre i al barri de Lastarria, molt a prop del Cerro de Santa Lucia, era ple de gent de totes les edats que sopava i anava de festa, omplint els locals d’aquesta zona peatonal que aprofita l’encant d’antigues villas i el perfum dels jacarandàs florits per oferir un ambient molt especial.

Lastarria és la zona on es van assentar al S. XIX, les famílies adinerades de la ciutat. Avui molts dels seus palauets son seu de museus d’art, teatres i centres culturals, entre ells el Gabriela Mistral.

Aquí el plat estrella és el Ceviche, un plat de peix cuit amb llimona que es fa també a altres països d’Amèrica Llatina. Es pot fer amb qualsevol peix blanc, tot i que aquí el solen fer amb corvina barrejada  amb salmó. També hi posen marisc. Es lleuger i fresquet, així que, ara que aquí anem cap a l’estiu, passa molt bé.

Ingredients

400 grs. de peix i marisc, net, sense espines i filetejat.

2 cebes

all

1 Kg. de llimones

Ají verd

Comí

Julivert

Oli

Pebre verd

Pebre vermell

Elaboració

S’escorre el suc de les llimones.

Es talla el peix i el marisc en petits cubs de la mateixa mida i es posa en un bol. S’hi tira la meitat del suc de llimona i es va removent de tant en tant perquè el peix s’impregni be i es vagi cuinant en el suc de llimona.

Es talla la ceba en juliana, ben petita i també el julivert. Es pica l’all amb un morter i s’hi tira el pebre verd i vermell i el comí. Es barreja tot i es tira al peix. Es sala, es remou be, amb compte perquè el peix no es trenqui i es deixa reposar mitja hora a la nevera.

Abans de servir-lo se li treu un suc blanquinós que haurà fet, s’hi afegeix la resta del suc de llimona, es corregeix de sal i s’amaneix amb oli.

Es serveix acompanyat d’amanida i, como no, amb trossos de palta, és a dir advocat.

Machas a la parmesana. Valparaiso. Xile

La primera vegada que vam estar a Valparaiso ja ens va captivar aquest plat que es menja a totes les tavernetes dels voltants del port.

Ingredients

Almejes machas fresques. Si no es poden aconseguir també es pot fer amb machas en conserva.

Formatge parmesà

Vi blanc

Crema de llet

Mantequilla

Sal

Pebre

Llimona

Elaboració

Es renten molt be les almejes per treure tota la sorra. Amb un Ganivet es separen les valves de les conxes.

Es posen les valves sobre una fusta i els donem copets suaus amb una cullera de fusta, sense que es trenquin, perquè quedin més tendres. 

Rentem i eixuguem be les conxes i les col·loquem a una safata per anar al forn.

Posem a cada conxa una valva, un trosset de mantequilla, una culleradeta de vi blanc i una culleradeta de crema de llet.

Posem sal i pebre i ho cobrim amb el parmesà ratllat.

Escalfem el forn a 180 º i li posem uns 8 minuts fins que veiem que el formatge està fos i daurat. S’ha d’anar molt en compte en no passar-se del temps perquè llavors queden dures.

Si es vol fer sense les conxes, es pot fer amb cassoletes, utilitzant el mateix procediment.

Maionesa de Palta. Viña del Mar. Xile

A Xile són boníssimes les paltas; és a dir els advocats. En posen a tot arreu; amanit amb oli i sal a trossets per acompanyar la carn, amb cebetes en juliana i en tota mena d’amanides. Com som boníssimes és en aquesta original maionesa de palta que pot servir per acompanyar marisc, peix a la planxa o senzillament per fer un bon entrepà vegetal

Ingredients

1 ou

1 palta al seu punt (Es important que no sigui massa dura, ni massa madura)

oli

sal

llimona

Procediment

Es lliga la maionesa com de costum i quan ja es ben espessa s’ha afegeix la palta a trocets i es continua batent fins a aconseguir una pasta untuosa i homogènia.

Si es vol es pot condimentar amb llimona, all o amb alguna alta herba al gust, però sola també és molt bona.

Una versió per cuina lleugera és reduir l’oli i posar-hi un iogurt descremat.