Patates de La Deu o Patates d'Olot

Avui aquest és un plat estrella de la cuina de la Garrotxa. Compten que la recepta la va portar de Mallorca la Maria Reixach, una de les primeres propietàries del Restaurant La Deu, en el seu viatge de noces. Corria l’any 1943. El plat va agradar moltíssim a l’alcalde d’Olot de l’època, el Sr. Pere Bretcha i per això durant molt temps en deien patates d’en Bretcha.

El plat va anar adquirint anomenada fins a convertir-se en un del principals atractius del Restaurant La Deu i de tant bones com són han acabat sent patrimoni de tota la comarca.

Es tracta d’un plat d’elaboració llarga però senzilla i el resultat és espectacular.

Ingredients

1 kilo de patates

2 pits de pollastre

400 grs. de llom de dos colors

2 cebes

4 tomaquets

oli

sal

1 fulla de llorer

Elaboració

S’enrosseix la carn feta a trossos en una cassola amb oli ven calent i quan ja està daurada de tots cantons s’hi afegeix la ceba, el tomàquet torcejat i la fulla de llorer. S’abaixa el foc, es tapa i es deixa a foc lent fins que sigui ben tendre. En acabar es tritura tot de manera que no quedi una pasta sinó una barreja de trossets petits.

Es posa una olla amb aigua al foc i quan bull s’hi tiren les patates rentades i sense pelar. Es deixen bulli uns deu minuts i es comprova que estiguin cuites punxant-les amb una agulla.

Es deixen refredar, es pelen i es tallen en disc de ½ cm. de gruix.

Es posen els disc de patata sobre el marbre. 

S’unta un disc de patata amb el sofregit de carn i es cobreix amb un altre disc.

Un cop fetes, cada peça s’arrebossa amb ou i farina de galeta i es fregeix amb oli ben calent.

Tot i que es un plat molt elaborat, val la pena fer-lo perquè son delicioses.

La bona notícia és que si se’n fan moltes de cop es poden congelar arrebossades i aleshores només cal treure-les del congelador i fregir-les directament sense descongelar.  

Ceviche de Lastarria. Santiago de Chile

La nit santiaguenya és molt animada. Hi vam ser un dimecres al vespre i al barri de Lastarria, molt a prop del Cerro de Santa Lucia, era ple de gent de totes les edats que sopava i anava de festa, omplint els locals d’aquesta zona peatonal que aprofita l’encant d’antigues villas i el perfum dels jacarandàs florits per oferir un ambient molt especial.

Lastarria és la zona on es van assentar al S. XIX, les famílies adinerades de la ciutat. Avui molts dels seus palauets son seu de museus d’art, teatres i centres culturals, entre ells el Gabriela Mistral.

Aquí el plat estrella és el Ceviche, un plat de peix cuit amb llimona que es fa també a altres països d’Amèrica Llatina. Es pot fer amb qualsevol peix blanc, tot i que aquí el solen fer amb corvina barrejada  amb salmó. També hi posen marisc. Es lleuger i fresquet, així que, ara que aquí anem cap a l’estiu, passa molt bé.

Ingredients

400 grs. de peix i marisc, net, sense espines i filetejat.

2 cebes

all

1 Kg. de llimones

Ají verd

Comí

Julivert

Oli

Pebre verd

Pebre vermell

Elaboració

S’escorre el suc de les llimones.

Es talla el peix i el marisc en petits cubs de la mateixa mida i es posa en un bol. S’hi tira la meitat del suc de llimona i es va removent de tant en tant perquè el peix s’impregni be i es vagi cuinant en el suc de llimona.

Es talla la ceba en juliana, ben petita i també el julivert. Es pica l’all amb un morter i s’hi tira el pebre verd i vermell i el comí. Es barreja tot i es tira al peix. Es sala, es remou be, amb compte perquè el peix no es trenqui i es deixa reposar mitja hora a la nevera.

Abans de servir-lo se li treu un suc blanquinós que haurà fet, s’hi afegeix la resta del suc de llimona, es corregeix de sal i s’amaneix amb oli.

Es serveix acompanyat d’amanida i, como no, amb trossos de palta, és a dir advocat.

Machas a la parmesana. Valparaiso. Xile

La primera vegada que vam estar a Valparaiso ja ens va captivar aquest plat que es menja a totes les tavernetes dels voltants del port.

Ingredients

Almejes machas fresques. Si no es poden aconseguir també es pot fer amb machas en conserva.

Formatge parmesà

Vi blanc

Crema de llet

Mantequilla

Sal

Pebre

Llimona

Elaboració

Es renten molt be les almejes per treure tota la sorra. Amb un Ganivet es separen les valves de les conxes.

Es posen les valves sobre una fusta i els donem copets suaus amb una cullera de fusta, sense que es trenquin, perquè quedin més tendres. 

Rentem i eixuguem be les conxes i les col·loquem a una safata per anar al forn.

Posem a cada conxa una valva, un trosset de mantequilla, una culleradeta de vi blanc i una culleradeta de crema de llet.

Posem sal i pebre i ho cobrim amb el parmesà ratllat.

Escalfem el forn a 180 º i li posem uns 8 minuts fins que veiem que el formatge està fos i daurat. S’ha d’anar molt en compte en no passar-se del temps perquè llavors queden dures.

Si es vol fer sense les conxes, es pot fer amb cassoletes, utilitzant el mateix procediment.

Maionesa de Palta. Viña del Mar. Xile

A Xile són boníssimes les paltas; és a dir els advocats. En posen a tot arreu; amanit amb oli i sal a trossets per acompanyar la carn, amb cebetes en juliana i en tota mena d’amanides. Com som boníssimes és en aquesta original maionesa de palta que pot servir per acompanyar marisc, peix a la planxa o senzillament per fer un bon entrepà vegetal

Ingredients

1 ou

1 palta al seu punt (Es important que no sigui massa dura, ni massa madura)

oli

sal

llimona

Procediment

Es lliga la maionesa com de costum i quan ja es ben espessa s’ha afegeix la palta a trocets i es continua batent fins a aconseguir una pasta untuosa i homogènia.

Si es vol es pot condimentar amb llimona, all o amb alguna alta herba al gust, però sola també és molt bona.

Una versió per cuina lleugera és reduir l’oli i posar-hi un iogurt descremat.

Congrio de Isla Negra. Xile

Charo Chofre y Hugo Arèvalo són dos coneguts cantants xilens de la generació dels 70. 

Darrerament s’han retirat a una caseta de Isla Negra, molt a prop de la de Pablo Neruda i allí han muntat el Restaurant la Candela. Un lloc entranyable, obert al Pacífic, on a més de fer menjars es fa música, poesia i artesanies tradicionals.

Allí vam menjar aquest congrio rojo, amb molt sabor de mar. L'amic Neruda dinava a la taula del costat. 

A la taula del fons la Charo cantava unes cançons per cel.lebrar l'aniversari del seu amic, germà de Violeta Parra. Va saber que hi havia uns espanyols i ens va cantar Palabras para Júlia. Com veieu, tot un luxe.

Ingredients

Un tall o dos de congrio per persona

Farina

Ou

Sal

Oli

Procediment

Es neteja el congrio i se li treuen les espines. Es renta, es sala i s’eixuga. Es passa per ou batut i per farina i es fregeix amb oli abundant i molt calent. Es deixa sobre un paper de cuina per treure l'oli sobrant i es serveix molt calent.