Machas a la parmesana. Valparaiso. Xile

La primera vegada que vam estar a Valparaiso ja ens va captivar aquest plat que es menja a totes les tavernetes dels voltants del port.

Ingredients

Almejes machas fresques. Si no es poden aconseguir també es pot fer amb machas en conserva.

Formatge parmesà

Vi blanc

Crema de llet

Mantequilla

Sal

Pebre

Llimona

Elaboració

Es renten molt be les almejes per treure tota la sorra. Amb un Ganivet es separen les valves de les conxes.

Es posen les valves sobre una fusta i els donem copets suaus amb una cullera de fusta, sense que es trenquin, perquè quedin més tendres. 

Rentem i eixuguem be les conxes i les col·loquem a una safata per anar al forn.

Posem a cada conxa una valva, un trosset de mantequilla, una culleradeta de vi blanc i una culleradeta de crema de llet.

Posem sal i pebre i ho cobrim amb el parmesà ratllat.

Escalfem el forn a 180 º i li posem uns 8 minuts fins que veiem que el formatge està fos i daurat. S’ha d’anar molt en compte en no passar-se del temps perquè llavors queden dures.

Si es vol fer sense les conxes, es pot fer amb cassoletes, utilitzant el mateix procediment.

Maionesa de Palta. Viña del Mar. Xile

A Xile són boníssimes les paltas; és a dir els advocats. En posen a tot arreu; amanit amb oli i sal a trossets per acompanyar la carn, amb cebetes en juliana i en tota mena d’amanides. Com som boníssimes és en aquesta original maionesa de palta que pot servir per acompanyar marisc, peix a la planxa o senzillament per fer un bon entrepà vegetal

Ingredients

1 ou

1 palta al seu punt (Es important que no sigui massa dura, ni massa madura)

oli

sal

llimona

Procediment

Es lliga la maionesa com de costum i quan ja es ben espessa s’ha afegeix la palta a trocets i es continua batent fins a aconseguir una pasta untuosa i homogènia.

Si es vol es pot condimentar amb llimona, all o amb alguna alta herba al gust, però sola també és molt bona.

Una versió per cuina lleugera és reduir l’oli i posar-hi un iogurt descremat.

Congrio de Isla Negra. Xile

Charo Chofre y Hugo Arèvalo són dos coneguts cantants xilens de la generació dels 70. 

Darrerament s’han retirat a una caseta de Isla Negra, molt a prop de la de Pablo Neruda i allí han muntat el Restaurant la Candela. Un lloc entranyable, obert al Pacífic, on a més de fer menjars es fa música, poesia i artesanies tradicionals.

Allí vam menjar aquest congrio rojo, amb molt sabor de mar. L'amic Neruda dinava a la taula del costat. 

A la taula del fons la Charo cantava unes cançons per cel.lebrar l'aniversari del seu amic, germà de Violeta Parra. Va saber que hi havia uns espanyols i ens va cantar Palabras para Júlia. Com veieu, tot un luxe.

Ingredients

Un tall o dos de congrio per persona

Farina

Ou

Sal

Oli

Procediment

Es neteja el congrio i se li treuen les espines. Es renta, es sala i s’eixuga. Es passa per ou batut i per farina i es fregeix amb oli abundant i molt calent. Es deixa sobre un paper de cuina per treure l'oli sobrant i es serveix molt calent.

Zapallitos de Barreal

Fent geologia pels Andes, un dels nostres campaments ha estat a Las Cabañas de Doña Pipa a Barreal: un autèntic oasi en mig del desert de Zonda.

Aquí teniu l’enllaç del lloc

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.274485430420.188572.97486430420&type=3

Cuinava jo i vaig aprendre a fer aquests zapallitos que són molt senzills i molt bons, això si, sempre  que aconseguiu verduretes bones i de proximitat, que siguin tant gustoses com les que tenen aquí.

Ingredients

4 zapallitos (es poden substituir per carbassons molt tendres)

2 pastanagues

2 tomàquets madurs

un dit d'oli

un vas d'aigua

sal i pebre

Procediment

Es tallen els zapallitos a rodones i es posen en una cassola amb aigua a mig cobrir. Per sobre s’hi tiren les pastanagues ratllades i per sobre els tomáquests també ratllats. S’afegeix un dit d’oli i es deixa fen xup-xup, amb el foc ben baix. Es salpebra i quan ja s’ha begut l’aigua i està cuit, es deixa una mica més perquè s’acabi de confitar amb l’oli.

Bifes a la criolla

Aquest dies hem estat fent geologia pels Andes. 

Un dels  campaments ha estat la Estancia de Tierras Blancas. Un lloc increïble. Us deixo aquí el contacte perquè veieu com es el paissatge i les cabalgates que organitzen per passar “la cordillera” a cavall.

http://www.tripadvisor.es/LocationPhotos-g3382265-d1419981-Estancia_Tierras_Blancas-San_Carlos_Province_of_Mendoza_Cuyo.html#last

Nosaltres no anàvem a cavall sinó en 4x4 i a peu, així que quan al vespre tornàvem “al cascó de la estáncia”,  fets pols, en José ens feia uns sopars boníssims.

Dels asados sublims no us en parlaré perquè crec que no s’aprenen a fer només amb una recepta: és un art de tota una vida. Pero si d’aquest Bifes a la criolla que crec que a Barcelona ens poden sortir bastant bé. Només que no sé si podrem trobar carn d’alguna vedelleta com aquesta, de les que no han conegut mai un estable i viuen la seva curta vida pasturejant lliurement per les  30.000  hectàrees de la estáncia.

Ingredients:

1 Bistec de vedella de culata o tall semblant, per persona, tallats d’un dit de gruis

Pastanagues

Tomàquets

Cebes

Pebrots verds i vermells

1 cubito de caldo de carn concentrat

1 vas de vi negre (Malbec, si pot ser, que som a Mendoza)

1 vas d’aigua

orenga (Pareditas, que és el poble al que pertany la estáncia però que queda a més de 60 Km. és la capital de l’orenga)

Procediment

En una cassola es segellen els bistecs en oli ben calent perquè conservin el suc. Es reserven i a la mateixa cassola s’hi posa una capa de pastanagues tallades a trossets, una capa de tomàquets també a trossets, els bifes, una capa de cebes tallades a trossets no gaire petits i altra cop una capa de pastanagues.

Es cobreix amb el vi i l’aigua, si tira el cubito desfet en aigua i es deixa fer xup-xup, amb el foc ben baixet fins que la verdura estigui ben tendre.

Quan es treu del foc s’hi tira l’orenga, que no s’ha de coure perquè sinó és fa amarga.

Es com una carn estofada.... però veureu que té una personalitat diferent. La foto del plat us la possaré quan el faci a Barcelona.