Aquest dies hem estat fent geologia pels
Andes.
Un dels campaments ha estat la Estancia de Tierras
Blancas. Un lloc increïble. Us deixo aquí el contacte perquè veieu com es el
paissatge i les cabalgates que organitzen per passar “la cordillera” a cavall.
Nosaltres no anàvem a cavall sinó en 4x4 i a
peu, així que quan al vespre tornàvem “al cascó de la estáncia”, fets pols, en José ens feia uns sopars boníssims.
Dels asados
sublims no us en parlaré perquè crec que no s’aprenen a fer només amb una
recepta: és un art de tota una vida. Pero si d’aquest Bifes a la criolla que crec
que a Barcelona ens poden sortir bastant bé. Només que no sé si podrem trobar
carn d’alguna vedelleta com aquesta, de les que no han conegut mai un estable i
viuen la seva curta vida pasturejant lliurement per les 30.000 hectàrees de la estáncia.
Ingredients:
1 Bistec de vedella de culata o tall semblant, per persona, tallats d’un dit de gruis
Pastanagues
Tomàquets
Cebes
Pebrots verds i vermells
1 cubito de caldo de carn concentrat
1 vas de vi negre (Malbec, si pot ser, que som
a Mendoza)
1 vas d’aigua
orenga (Pareditas, que és el poble al que
pertany la estáncia però que queda a
més de 60 Km. és la capital de l’orenga)
Procediment
En una cassola es segellen els bistecs en oli
ben calent perquè conservin el suc. Es reserven i a la mateixa cassola s’hi
posa una capa de pastanagues tallades a trossets, una capa de tomàquets també a
trossets, els bifes, una capa de
cebes tallades a trossets no gaire petits i altra cop una capa de pastanagues.
Es cobreix amb el vi i l’aigua, si tira el
cubito desfet en aigua i es deixa fer xup-xup, amb el foc ben baixet fins que
la verdura estigui ben tendre.
Quan es treu del foc s’hi tira l’orenga, que no
s’ha de coure perquè sinó és fa amarga.
Es com una carn estofada.... però veureu que
té una personalitat diferent. La foto del plat us la possaré quan el faci a
Barcelona.
