Bifes a la criolla

Aquest dies hem estat fent geologia pels Andes. 

Un dels  campaments ha estat la Estancia de Tierras Blancas. Un lloc increïble. Us deixo aquí el contacte perquè veieu com es el paissatge i les cabalgates que organitzen per passar “la cordillera” a cavall.

http://www.tripadvisor.es/LocationPhotos-g3382265-d1419981-Estancia_Tierras_Blancas-San_Carlos_Province_of_Mendoza_Cuyo.html#last

Nosaltres no anàvem a cavall sinó en 4x4 i a peu, així que quan al vespre tornàvem “al cascó de la estáncia”,  fets pols, en José ens feia uns sopars boníssims.

Dels asados sublims no us en parlaré perquè crec que no s’aprenen a fer només amb una recepta: és un art de tota una vida. Pero si d’aquest Bifes a la criolla que crec que a Barcelona ens poden sortir bastant bé. Només que no sé si podrem trobar carn d’alguna vedelleta com aquesta, de les que no han conegut mai un estable i viuen la seva curta vida pasturejant lliurement per les  30.000  hectàrees de la estáncia.

Ingredients:

1 Bistec de vedella de culata o tall semblant, per persona, tallats d’un dit de gruis

Pastanagues

Tomàquets

Cebes

Pebrots verds i vermells

1 cubito de caldo de carn concentrat

1 vas de vi negre (Malbec, si pot ser, que som a Mendoza)

1 vas d’aigua

orenga (Pareditas, que és el poble al que pertany la estáncia però que queda a més de 60 Km. és la capital de l’orenga)

Procediment

En una cassola es segellen els bistecs en oli ben calent perquè conservin el suc. Es reserven i a la mateixa cassola s’hi posa una capa de pastanagues tallades a trossets, una capa de tomàquets també a trossets, els bifes, una capa de cebes tallades a trossets no gaire petits i altra cop una capa de pastanagues.

Es cobreix amb el vi i l’aigua, si tira el cubito desfet en aigua i es deixa fer xup-xup, amb el foc ben baixet fins que la verdura estigui ben tendre.

Quan es treu del foc s’hi tira l’orenga, que no s’ha de coure perquè sinó és fa amarga.

Es com una carn estofada.... però veureu que té una personalitat diferent. La foto del plat us la possaré quan el faci a Barcelona.

La salsa de tomàquet negra de l’àvia Montserrat

És una salsa espessa i fosca; la més bona del món.

L’àvia en feia molta i la guardava a la nevera perquè durés. Però no durava gaire perquè nens i grans hi anaven d’amagat a sucar pa.

Als dinars familiars, la salsa de tomàquet, amb esberginies fregides, amb pasta o de qualsevol altra manera, era l’estrella de la taula.

Ingredients:

Cebes

Tomàquets

Una ampolla de vi negre

Sal

Sucre o mel

Orenga

Elaboració:

Es tallen les cebes finetes i es confiten en oli, deixant-les en una cassola a foc lent durant una bona estona fins que semblin transparents.

Es tritura el tomàquet ben fi i s’afegeix a la cassola. Es deixa fent xup-xup tota una tarda i s’hi va afegint el vi negre. S’hi tira sal i sucre o mel al gust, i es remata amb un grapat d’orenga.

El secret es deixar-la durant molt temps a foc molt lent, tirar-hi molt vi (com 1 l. de vi per 1 kg de tomàquets) i passar-se una mica amb el sucre perquè tingui un punt. Es va remenant de tant en tant i es deixa que es begui tot el suc i que es faci ben espessa. Els tanins del vi són els que li donen aquest toc negrós. 

Amanida de meló amb cabrales

Els amics d'Oviedo ens han fet arribat un bon troç d'aquest formatge tant especial i aquesta és una bona manera d'assaborir el seu gust en aquest dies de calor.

Ingredients

1 enciam
1/2 meló
4 cullerades de flocs de civada
2 cullerades de formatge cabrales
2 cullerades d'oli
sal

Elaboració

Es prepara l'enciam i s'hi afegeix el meló a trocets. Es barreja l'oli amb el formatge i la sal fins a fer una salsa homogenia. Jo hi poso també flocs de civada que donen cos a l'amanit i el fan més dietètic. I ja sabeu..... deia el meu sogre que per fer un bon amanit es necessiten com a mínim tres persones

un avar per posar la sal
un generós per posar l'oli
i un boig per remenar

Pasta alla Putannesca

Aqui la teniu explicada per  la Silvia al programa "Cuina d'actor" de la tele de Sant Cugat.
Una entrada de luxe......un luxe de germana.

Sopa de meló i pernil

Ingredients:

600 gr. de meló
2 iogurs
50 gr de retallons de pernil
sal
pebre
una fulleta de menta o uns granets d'anis

Elaboració:

Es fa un batut amb el meló i el iogut. S'hi posa una mica de sal i una mica de pebre. S'aroma amb menta o amb uns granets d'anís.

El pernil es possa al grill del forn fins que es fa cruixent.

Es serveix barrejat en uns bols o en uns vasets. També és molt bo com a "xupitos" d'aperitiu i una mica fresqueta.... està boníssima....

Pastis de formatge fresc per a principiants

Dedicat a algú a qui agrada molt aquest pastís, faig aquesta entrada pas a pas, perque sigui molt fàcil de fer.

Ingredients:

1/4 l. de llet

1 llimona

1 taronja

200 gr. de sucre

1 sobre de gelatina neutra

3 terrines de 250 gr. de formatge fresc. Va molt be el Quark de Danone perqué és cremos i suau de gust, peró si no es troba també es pot fer amb altres.

Realització:

Pas 1: Es pela la llimona procurant agafar poc gruix de la part blanca. En un cassó es posa al foc la llet, la pela de la llimona i el tronc de canyella. Quan arrenca el bull s'apaga el foc i es deixa infusionar durant 10 minuts.

Pas 2: Es posa la pols de gelatina en un vol. S'ompla mig vas d'aigua freda. La meitat d'aquesta aigua es barreja amb la pols de gelatina. L'altra meitat s'escalfa i quan està calenta es barreja amb la gelatina, remenant amb una cullera de manera que no quedin grumolls.

Pas 3: S'escorre la llinona i la taronja i es cola el suc.

Pas 4: Es cola la llet infusionada i es barreja amb la gelatina. Si es fa amb Termonix es posa 3 minuts a 90 graus a velocitat 2. Si es fa amb Minipimer es posa al foc i sense deixar que bulli es bat durant 3 minuts.

Pas 5: S'afegeix el sucre. Si es fa amb Termonix es deixa 2 minuts a velocitat 2, sense temperatura. Si es fa amb Minipimer es retira del foc i es bat durant 2 minuts.

Pas 6: S'afegeix el suc de taronja i llimona i el formatge. Amb Termomix 20 segons a velocitat 2, sense temperatura. Amb Minipimer, fora del foc es bat fins que quedi una barreja homogenia.

Pas 7: Es renta el motllo amb aigua i sensa aixugar s'hi tira la barreja. 

Pas 8: Es deixa a la nevera un minim de 6 hores. Si es fa d'un dia per l'altre, encara millor. Es treu de la nevera i es retira la tira de silicona del motllo. Es pot decorar al gust, segons la creativitat i l'ocassió.

Esmorzar japonés

Aquesta fotografia és una part de l'esmorzar que ens van servir al riokan de Kioto. Com podeu veure no cal explicar res: una taronja, un troset de poma, un trocet de pinya i una branqueta de comí verd..... tot el demés és art.