Un clàssic, fàcil i espectacular que anoto sobre tot per conservar la memòria de les proporcions
Ingredients:
80 grs. de fideus del n 2 per persona
3 gambes grans per persona
un grapat de cloïsses
3 grans d'all
1 l. de brou de peix
oli i sal
Elaboració:
Es posa l'oli a una cassola, s'hi sofregeixen els alls i es reserven. Al mateix oli, es sofregeixen les gambes i també es reserven.
Es tiren els fideus a la cassola i es deixen enrossir. S'hi tira el brou de peix bullint de manera que cobreixi els fideus.
Es fa bullir amb el foc una mica viu el temps de cocció dels fideus. Quan falta poc per acabar s'hi tiren les cloïsses per sobre i es deixa que s'obrin.
S'hi falta brou s'hi afegeix. Es veu que els fideus ja estan cuits perquè "alcen el cap", es a dir, que les puntes s'aixequen cap amunt.
Quan ja està s'hi posen les gambes per sobre i es deixa una mica perquè s'escalfin.
Aquest pastís és un bescuit de taronja acabat amb una cobertura molt especial que li dona un color daurat i una textura sorprenent.
El bescuit és un clàssic de la Thermomix i la cobertura un invent propi. A veure que us sembla!
Ingredients:
Pel Bescuit:
250 gr. de sucre
1 taronja rentada i sense pelar, tallada en 4 trossos
3 ous
100 gr de mantega
1 yogurt natural
250 gr. de farina de força
1 sobre de llevat
1 pessic de sal
Per la cobertura:
200 gr. de xocolata fondant
1 pell de taronja
3 cullerades de sucre
aigua
Elaboració:
Pre-escalfar el forn a 180 º
Posar el sucre, la taronja i els ous: 3 min/37ªC/vel 5
Afegir la mantega i la nata: 5 seg/vel 4
Afegir la farina, el llevat i la sal: 15 seg./vel 3
Posa la barreja en un motllo untat amb mantega i enfornar a 180 º C uns 30 minuts.
Posar la xocolata a trossejar: 5 seg./vel 4 i reservar
Tallar la pell de la taronja de manera que no hi hagi parts blanques, i fer-la a tiretes. Fer un almívar amb aigua i sucre i tirar-hi la pela de taronja. Deixar-la coure fins a fer una caramel i posar-lo a refredar sobre un paper de forn o d'alumini.
Quan sigui fred, fer-lo a trossos, posar-lo al vas de la Thermomix i polveritzar-lo com per fer sucre glaç: 30 seg/ vel. progressiva del 5 al 10.
Quan es treu el bescuit del forn, es deixa refredar una mica i es cobreix primer amb la xocolata i, utilitzant un colador fi, s'hi tira per sobre el sucre gals de caramel amb taronja fins que quedi una cobertura dura i daurada.
Avui he fet un plat d'aquells que et vas inventant sobre la marxa i m'ha sortit boníssim, així que us l'explico.
Havia comprat un munt de pebrots vermells, d'aquells tant rodonets i molsuts. Els havia fet escalivats per guardar i se'm ha acudit fer-los amb angules que tenia per dinar.
Ingredients
200 grs. de pebrots escalivats
1 ceba
3 grans d'all
1 culleradeta de pebre vermell
sal, pebre
300 grs. d'angules
Elaboració
Es sofregeix la ceba amb molt poc oli i molt a poc a poc i es reserva. Es tallen els alls a trossets i es tires a la paella amb una mica d'oli i de seguida s'hi afegeixen els pebrots tallats a tires. Es deixa coure una mica amb a paella tapada perquè quedi tou i s'hi afegeix la ceba.
Es deixa coure uns minuts i s'hi tiren les angules. Es deixa coure, remenant amb compte, perquè les angules no es trenquin i en molt poc temps ja és a punt de menjar.
El temps de les calçotades és una de les millors èpoques de l'any. A finals de febrer, o a primers de març, quan floreixen les mimoses i l'aire té una dolça promesa de primavera, arriba l'època dels calçots i de les calçotades.
Diuen que a finals del S. XIX en Xat Benaiges, un pagès de Valls, es va deixar unes cebes al foc i se li van cremar massa. Les va pelar i va trobar que les capes blanques del interior eren dolcíssimes. Així va néixer el costum que es va anar estenent per les comarques tarragonines.
Les cebes tendres és "calcen", és a dir es cobreixen de terra per conservar més blanca la tija i així és fan els calçots.
Els calçots és fan añ foc i s'acompanyen amb una salsa de romesco que tradicionalment se'n diu salvitxada, perquè s'hi posa bitxo.
Una bona calçotada s'acompanya amb costelles i butifarres a la brasa.
Jo faig la salsa que no piqui, ni repeteixi, per això no hi poso bitxo, ni all cru.
Ingredients
10 calçots per persona
Molts papers de diari
Per la salsa
150 grs. ametlles torrades
150 grs. avellanes torrades
2 cabeces d'alls escalivats
12 tomàquets madurs
1 torrada de pa o un carquinyoli
julivert
menta de les faves
2 pebrots de romesco, escaldats i remullats
vinagre
sal
1 1/2 l. d'oli
Elaboració
La millor manera de coure els calçots es amb foc a terra. Si es fa així no cal pelar-los ni rentar-los gaire. Els courem sobre les brases i en treure'ls del foc els embolicarem en papers de diari, fent paquets de 5 calçots que rerenvarem en un cistell. A Valls els guarden en una teula.
D'aquesta manera guarden l'escalfor i les calçots s'acaben de coure i es mantenen calents.
Si no es pot fer un foc, també es poden coure al forn. En aquest cas s'han de pelar una mica i rentar molt be per treure'ls tota la terra. Es tallen a la mida de la plata del forn i es couen durant uns 20 min. a 200 º C.
Al treure'ls del forn s'emboliquen igualment en paper de diari.
Per fer la salsa
S'escalden els pebrots, es deixen una mica en remull, es netegen i se'ls treuen les llavors. Amb un ganivet es raspa la pell per treure'n la polpa.
Es posa la polpa a la batedora amb les ametlles, les avellanes, una torrada o un carquinyoli i amb el tomàquet i els alls, escalivats i pelats. S'hi afegeix una mica de julivert, una mica de menta de les faves, sal al gust i un rajet de vinagre. Es bat mentre es va afegint l'oli a poc a poc fins que quedi ben emulsionat.
La xatonada és un àpat festiu en el que es menja el xató.
Segons el diccionari Alcover- Moll, el xató és una "menja composta d'escarola, enciam, àpit, tomàquet, pebrot, bacallà, olives, tonyina i algun altre ingredient, tot amanit amb una salsa molt coenta d'allioli, sal, pebre i bitxo".
Sembla ser que el nom li ve de que, a les comarques del Penedès i el Garraf, el seu origen està lligat a la festa del primer vi. L'aixetó és el broc amb el que es tapava el forat que es feia a la bota per tastar el vi.
Les modalitats són moltes. A les terres de Tarragona es fa només amb bacallà que es serveix a part i també sucat amb la salsa. A Sant Pere de Ribes hi posen anxoves, ceba i tomàquet.
Pel que fa a la salsa també n'hi ha per a tots els gustos, però el que la identifica respecte a altres romescus és que la salsa del xató es fa amb nyores i que no s'hi posa pa torrat, ni carquinyoli.
Jo us l'explicaré com ens agrada a casa: molt senzilla i que no piqui.
Ingredients:
Per l'amanida
1 escarola
100 grs. de bacallà esqueixat, remullat i dessalat
1 llauna d'anxoves
100 grs. d'olives negres
Per la salsa:
10 ametlles torrades
10 avellanes torrades
2 nyores
vinagre i sal
1 tomàquet escalivat
3 grans l'all escalivat
julivert
menta de les faves
1/3 l d'oli d'oliva
Elaboració
S'escalden les nyores, es deixen una mica en remull, es netegen i se'ls treuen les llavors. Amb un ganivet es raspa la pell per treure'n la polpa.
Aquesta polpa es posa a la batedora amb les ametlles, les avellanes i amb el tomàquet i els alls, escalivats i pelats. S'hi afegeix una mica de julivert, una mica de menta de les faves, sal al gust i un rajet de vinagre. Es bat mentre es va afegint l'oli a poc a poc, com quan fem una maionesa.
Es serveix l'amanida amb tots els ingredients i la salsa a part perquè cadascú és serveixi la que vulgui.
Alguns consells
* No ´ es pot fer un bon xató sense un bon vinagre
* Cal dessalar el bacallá al punt. Per fer-ho cal escaixar-lo i tenir-lo amb aigua que s’haurà de canviar 3 o 4 vegades
* Si voleu un gust més fort en lloc d’escaldar les nyores posseules a macerar amb un bon vi negre i raspeules sense escaldar
