Pastis de iogurt i gerds

En motiu del sopar de celebració de la meva jubilació amb les amigues de l’Estel inauguro la secció de sopars lleugers i molt bons.

El postre va ser aquest pastís que és molt fàcil de fer i no té gaires calories

Ingredients

8 galetes integrals

5 iogurts desnatats

1 vaset de llet descremada

1 sobre de gelatina

el suc d’una llimona

3 cullerades de mel

50 grs. de margarina lleugera

1/5 pot de melmelada de gerds lleugera

Elaboració

Les galetes es fan a miques pel sistema de posar-les a dins d’una bosa de plàstic i picar-les amb el rodillo o la ma de morter  i es barregen amb la margarina fosa fent una pasta fina que es posa, com a base, en un motllo de silicona.

Es barreja la llet i la meitat de la gelatina, es fa bullir 1 minut i es barreja amb els iogurts i la mel. Si es vol es pot substituir la mel per sacarina o per Sirope de Agave. Aquesta barreja es tira al motllo per damunt de la base de galetes i es posa ala nevera un parell d’hores. 

Es barreja la melmelada amb la resta de la gelatina i també se li fa fer un bull. Quan el iogurts ja esta quallat s’hi tira aquesta barreja per sobre i es torna a posar a la nevera un parell d’hores més.

El secret d’aquest pastís és poder-lo desemmotllar be. Per això va molt bé el motllo desmuntable que han tret els de Lékué

 La decoració és lliure.....depèn del que tingueu i de la vostra imaginació. Jo el vaig decorar amb fulletes de menta i boles de xocolata.

Platillo de carn de vedella amb carabassa

Aquest és un plat força lleuger, perquè les patates tradicionals de l’estofat, s’han substituït per trossos de carabassa i és boníiiiissim!

Ingredients per 4 persones

500 gr de carn de vedella per a estofar

1 ceba

3 grans d'all amb pell

2 tomàquets madurs

Una carbassa

Un farcellet d'herbes

Un raig de conyac 

1 cubito de caldo de carn

Sal, pebre i comí en pols

Elaboració

Tallem la carn a trossos no massa grans i els sofregim a foc viu en una cassola ambo li ben calent. Es tracta de segellar totes les cares dels trossets perquè guardi el suc i quedi més tendre.

Reservem la carn i al mateix oli sofregim la ceba, l’all i el tomàquet. Hi tirem un bon raig de conyac i ho deixem una mica perquè s’evapori l’alcohol.

Hi posem la carbassa  tallada a daus grans  i la carn  i ho cobrim tot d’aigua amb una mica de sal i el cubito. S’ha de coure a foc ben baix, tanta estona com es pugui, fins que la carn estigui ben tova. De tant en tant s’agafa la cassola per les nanses i es remena una mica per comprovar que no s’enganxa i evitar que la carabassa es trenqui.

Fabada Asturiana

Aquests dies he estat a Oviedo i allà la Isabelita i la Mª José m’han ensenyat a fer la fabada asturiana.

Sembla que sigui una cosa molt difícil, però elles diuen que és molt fàcil. Només té dos secrets: la qualitat dels aliments i molt temps per cuinar-les a poc a poc.

En el nostre cas la qualitat esta garantida ja que vaig anar a comprar els ingredients al Fontan.  És un mercat coquetó situat al cor del barri vell, tot voltat de delicioses placetes on podeu trobar de tot. Allí vam comprar 1 Kg. de fabes de les més fines i el Compango corresponent.

 Per sort els nostres amics asturians també ens han explicat que si la volem fer des de Barcelona no tenim problema ja que podrem comprar tota mena de productes asturians de primera qualitat a la botiga on line: www.crivencar.com

Ingredients per 8 persones

1Kg. de fabes de les més fines

700 grs. de compango que consisteix en un tros de lacon, dues morcilles i dos xoriços.

Elaboració

Es posen les fabes en remull un dia abans de coure-les. El lacon també es posa en remull la nit abans, perquè no sigui salat.

Es posen les fabes y el compango en una olla, tot recobert d’aigua freda i es deixa a foc lent. Diu que perquè quedin més bones les fabes “se tienen que asustar”. Per espantar-les, quan arrenca el bull s’hi tira una mica d’aigua freda fins que deixen de bullir, s’espera a que tornin a bullir i es repeteix l’operació fins a quatre vegades.

També hi ha un altre secret del país. Les fabes han de quedar toves i caldosetes. No hi fa res que si hi falta aigua se’n hi vagi afegint. Perquè el caldo quedi més farinós i dens quan gairebé ja estan, es treuen unes quantes fabes, s’aixafen, es passen per un colador i la farineta s’incorpora el caldo.

La truita amb suc

L’altre dia van venir en Mario i la Marian i els vaig fer la truita amb suc, aprofitant el suc del llom de Cap d’Any.

Ingredients

2 cebes gran

250. g. d’espinacs frescos

6 ous

75. g d’ametlles torrades (també poden ser avellanes o una barreja)

200 dl. de suc  del rostit

Elaboració

Es fa pochar la ceba a foc suau i quan està transparent s’hi afegeixen els espinacs. Quan estan cuits es tira la barreja als ous batuts i es fa la truita a foc viu. S’ha de procurar que quedi una truita gruixuda. Hi ha qui hi posa mongetes seques o també altres tipus de verdures. Com que després la courem amb el suc es millor que quedi una mica crua, que no massa feta.

Es treu la truita de la paella i es deixa escórrer a sobre d’un drap o paper de cuina perquè deixi anar l’excés d’oli.

Es barreja el suc del rostit amb les ametlles picades, es tiren a la paella i es deixa que arrenqui el bull. S’hi afegeix la truita i es deixa coure uns minuts, tirant-li el suc per sobre perquè  l’impregni per tot arreu. Es pot fer amb tota mena de sucs del rostit o també amb suquets de peix tipus romesco i amb sucs del bacallà guisat.

Es més bona si es fa amb una mica de temps i es deixa reposar unes hores, així que es perfecte per tenir convidats.

També va molt be perquè és un plat amb molta història per explicar. Es típic del Priorat i tot i que espot fer tot l’any, tradicionalment es feia a la primavera que hi ha molts ous  i quan la Quaresma feia desaparèixer les carns del plat. També per això hi ha qui hi hi posa molles de bacallà remullat.

Si un segon diumenge de març us arribeu a Ulldemolins  podreu participar a la Festa de la Truita amb Suc, una festa gastronòmica que demostra l'hospitalitat dels seus habitants, que aquest dia conviden a menjar-ne a tots els que s'hi atansen. Podreu veure com son de bones i admirar-vos de la fantasia i creativitat amb que es decoren.

I si no, qualsevol dia de l’any, a ca la Carme (Fonda Tolrrà) us la faran boniiiiisima!

I mentre cuineu la truita amb suc us recomano un jota de les terres del sud.