Vaig començar aquest blog després del sopar de cap d'any del 2013 que va donar inici a la meva nova vida de jubilada, jubileta i joiosa.
La música, d'aquest moment és la Violeta Parra amb el seu Gracias a la vida. Tinc aquest sentiment d'agraiment i d'alegria. Per això ara, just abans del capvespre, és un bon moment per retornar i compartir, potser començant per tot allò que he après per fer la vida més agradable; per no deixar escapar els petits plaers de la vida de cada dia. La cuina per exemple.., la música, els amics.
Amb el temps el blog i les sevs funcions han anat evolucionant.
He tingut etapes més actives i etapes en que l'he deixat reposar. A poc a poc, m' adono que l'he anat fent més per mi que per als altres. Es com un fitxer personal de receptes que puc consultar des de qualsevol lloc. Hi vaig possant les receptes que faig habitualment i que abans tenia en fitxes de paper i hem serveix, sobre tot, per suplir la meva memòria. El consulto al telèfon mentre cuino.
També em serveix per enviar-lo als amics quan volen saber la recepta del què han menjat a casa meva o del plat que els he portat.
Si, a més a més, li serveix a algú altre...dons molt millor. Ara, al 2020, en temps de confinament, li estic donant una bona empenta.
La música, me la descuido sovint. L'hauria de recuperar. Ara la meva banda sonora predilecta és sovint el jazz clàsisc. Per exemple aquest Lazy River dels The Milles Brothers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada