dilluns, 25 de novembre del 2013

Bifes a la criolla



Aquest dies hem estat fent geologia pels Andes. 





Un dels  campaments ha estat la Estancia de Tierras Blancas. Un lloc increïble. Us deixo aquí el contacte perquè veieu com es el paissatge i les cabalgates que organitzen per passar “la cordillera” a cavall.


Nosaltres no anàvem a cavall sinó en 4x4 i a peu, així que quan al vespre tornàvem “al cascó de la estáncia”,  fets pols, en José ens feia uns sopars boníssims.



Dels asados sublims no us en parlaré perquè crec que no s’aprenen a fer només amb una recepta: és un art de tota una vida. Pero si d’aquest Bifes a la criolla que crec que a Barcelona ens poden sortir bastant bé. Només que no sé si podrem trobar carn d’alguna vedelleta com aquesta, de les que no han conegut mai un estable i viuen la seva curta vida pasturejant lliurement per les  30.000  hectàrees de la estáncia.


Ingredients:


1 Bistec de vedella de culata o tall semblant, per persona, tallats d’un dit de gruis
Pastanagues
Tomàquets
Cebes
Pebrots verds i vermells
1 cubito de caldo de carn concentrat
1 vas de vi negre (Malbec, si pot ser, que som a Mendoza)
1 vas d’aigua
orenga (Pareditas, que és el poble al que pertany la estáncia però que queda a més de 60 Km. és la capital de l’orenga)

Procediment


En una cassola es segellen els bistecs en oli ben calent perquè conservin el suc. Es reserven i a la mateixa cassola s’hi posa una capa de pastanagues tallades a trossets, una capa de tomàquets també a trossets, els bifes, una capa de cebes tallades a trossets no gaire petits i altra cop una capa de pastanagues.
Es cobreix amb el vi i l’aigua, si tira el cubito desfet en aigua i es deixa fer xup-xup, amb el foc ben baixet fins que la verdura estigui ben tendre.
Quan es treu del foc s’hi tira l’orenga, que no s’ha de coure perquè sinó és fa amarga.
Es com una carn estofada.... però veureu que té una personalitat diferent. La foto del plat us la possaré quan el faci a Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada