Es diu que el romesco va nèixer la barri de pescadors de Tarragona, el Serrallo, en algun moment posterior a l'arribada dels tomàquests i els pebrots des d'Amèrica i a la seva generalització a la gastronomia del país. Tot i que es diu que és una salsa molt antiga, de fet el primer llibre de gastronomia que en parla és "El Practicón", publicat per Angel Muro, el 1894.
Amb el temps aquesta salsa i els plats als que dona lloc s'ha popularitzat i ha estès la seva àrea de difusió, alhora que el seu contingut es diversificava, donant lloc a diferents plats i variants de la salsa, propis de diferents entorns sempre del litoral entre el Llobregat i l'Ebre.
La característica comú d'aquestes salses és la presencia del pebrot. Podem dir que sense pebrot no hi ha romesco. El més típic és naturalment l'anomenat "pebrot de romesco" que es allargat i de punta rodona i es ven assecat al sol.
Pebrots de romesco
De vegades és difícil de trobat pel que també s'ha popularitzat l'ús de la nyora que tradicionalment era el pebrot propi del xató.
Nyores
El pebrot de romesco és aromàtic, dolç i suau, mentre que la nyora és més aspre i picant. La nyora és de la mateixa família que el bitxo que és molt més picant i dona lloc a una varietat del romesco anomenada salvitxada, típica per l'acompanyament dels calçots.
Bitxo
Segons els gustos i les tradicions familiars cadascú combina aquests tipus de pebre amb els altres ingredients bàsics del romesco: ametlles i avellanes, tomàquets, all cru i all escalivat, una torrada o un carquinyoli, oli, vinagre i sal.
Una característica dels rumescus és que la seva menja dona lloc a festes o àpats festius que suposen veritables esdeveniments gastronomics. Em proposo recollir quatre d'aquests àpats festius, tradicionals de diferents indrets, amb les seves respectives salses, tal com jo les faig.
Una característica dels rumescus és que la seva menja dona lloc a festes o àpats festius que suposen veritables esdeveniments gastronomics. Em proposo recollir quatre d'aquests àpats festius, tradicionals de diferents indrets, amb les seves respectives salses, tal com jo les faig.
ROMESCADA
Plat de peix amb salsa romesco en la que s'utilitza preferent ment pebrot de romesco. És el plat mariner per excel.lència de les comarques tarragonines.
Amanida d'escarola i peix amb una variant del romesco anomenada xató que es fa tradicionalment utilitzant nyores
Calçots a la brasa acompanyats amb una variant de romesco anomenada salvitxada perquè s'hi possa bitxo. Es un plat molt popular que s'ha estès per tot Catalunya, però és originari del camp tarragoní.
Plat típic de l'Alt Priorat en el que s'utilitza el suc d'un rostit o d'un guisat de bacallà. També és molt tipic fer el suc amb pebre de romesco.
