Les llenties de la fortuna de Cap d'Any

Aquest és el segon any que la Núria porta al sopar de Cap d'Any les llenties de la fortuna. 

Es diu que menjar llenties per cap d'any porta prosperitat i fortuna per tot l'any. De fet, per anar be, les llenties s'haurien d'anat comptant mentre es mengen i quantes més en comptem, més diners tindrem.

Aquesta tradició sembla ser que té arrels molt antigues. Recordeu que el patriarca Jacob va comprar la primogenitura al seu germà Esaú per un plat de llenties. També sabem que els romans consideraven les llenties com a símbol de les monedes.

Matthias Stom (1600- 1652). Esaú ven la seva primogenitura a Jacob per un plat de llenties.

Sigui com sigui les llenties que fa la Núria, són bonísimes. Ella ens les explica així:

"Les llenties les vaig fer amb un bon sofregit de ceba i vaig anar afegint trossets de pernil, un xoricet asturià i mitja morcilla. Després una mica de tomàquet triturat i, al cap d’uns minuts, les llenties que havia posat prèviament en remull la nit abans.

Ho cobreixes d’aigua que sobrepassi dos dits per sobre les llenties (si ho vols més caldós, una mica més), sal, orenga, 3 ó 4 claus, una culleradeta d’una barreja d’herbes que vaig comprar a Istambul i un polsim d’una barreja de bitxo per donar-li un toc picantó però no excessiu.

Ho deixes que vagi coent a foc lent uns 10-15 minuts (depèn del tipus de llentia i de les hores de remull), rectifiques de sal.... i ja està a punt.

Com que volia que estiguessin caldoses, les vaig escórrer i a última hora les vaig  ajuntar amb el caldo, perquè sinó les llenties van absorbint el líquid.

Les llenties, com saps, són molt agraïdes: les pots fer amb verduretes, amb trossets de costella, amb chistorra...... i sempre són bones !!"